‘BLOCKCHAIN’ PER DONAR EL PODER DE LES DADES AL CIUTADÀ. QUÈ EN FA LA NOSTRA C.A. EN AQUEST ÀMBIT? (I)

Altres comunitats autònomes, com ara la Generalitat de Catalunya, estan fent una aposta clara per l'adopció d'aquest sistema. En canvi, nosaltres no tenim notícies sobre si a les Balears hi ha cap projecte en aquest sentit.

Segons diuen, la implantació del blockchain suposarà una revolució, fins i tot comparable a l'establiment de la mateixa internet.

Tot i això, hi ha el perill de què l'encletxa entre els il·lustrats informàtics i els analfabets vagi creixent, configurant una indesitjable societat a on una part, potser minoritària, assoleix un grau d'autonomia personal i capacitat d'actuació que li és vedada a la resta de la ciutadania.

Un altre perill que presenta aquesta tecnologia és la seva eventual col·lisió amb drets reconeguts, en el nostre cas, dins de la Unió Europea, com puguin ser el dret a l'oblit que estableix la normativa sobre protecció de dades.

Però... què és el blockchain? Una imatge que potser no superaria la revisió d'una persona coneixedora de la matèria, podria ser la d'un document compartit al google drive (pel qui no ho sàpiga, són documents que són al núvol i en els quals poden treballar alhora totes les persones que el seu creador ha autoritzat). És a dir, tu pots estar escriguent un text, i al mateix temps veus que una altra persona afegeix, modifica, esborra...).

El blockchain (cadena de blocs) seria quelcom semblant. Imaginau-vos un llibre de comptabilitat a on qualsevol pot fer anotacions -un full d'Excel, per exemple- les quals, una vegada fetes queden reflectides a les pantalles de totes les persones usuàries, i no es poden canviar. Si qualque persona vol modificar el contingut ja escrit del full -es tracta d'una cadena seqüencial, a on una anotació és continuació de l'anterior-, totes les altres se n'adonarien del intent d'alteració.

La força d'aquest sistema de registre és que no hi existeix una autoritat centralitzada que certifiqui l'exactitud de les dades. A diferència, per exemple, de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, o del Consejo General de la Abogacía Española, que garanteixen respectivament l'autenticitat del teu DNI electrònic, o del carnet professional del personal lletrat, en el cas del blockchain, hi ha milers d'ulls que "vigilen" que les coses es fan bé; es tracta d'un sistema a on la garantia d'immunitat de les dades descansa sobre la mateixa comunitat.

(continuarà)